ÉS L'HORA DE DIR ADÉU

Aquesta és una entrada per a despedir-me de tots vosaltres, fins aquí us he explicat tot el recorregut que hem anat fent  COED, les idees més importants i els conceptes clau. Espero que us hagi servit de gran ajuda el meu blog d'aprenentatge. He après molt d'aquesta assignatura, penso que és una gran oportunitat per a tothom de aprendre a perdre la por a parlar en públic, a saber fer una descripció...

Vull dir que el primer semestre d'aquest any ha estat genial, he conegut gent nova especial, i per fi faig el que realment m'agrada, us desitjo a tots unes bones festes i un bon començament d'any!

A continuació us deixo la cançó cantada per Jordi Toinetti, adéu, adéu, que reflexa perfectament aquesta entrada. 

LES QUATRE COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

Tal i com diu el diccionari de centro virtual Cervantes la competència comunicativa és la capacitat d'una persona per comportar-se de manera eficaç i adequada en una determinada comunitat de parla; això implica respectar un conjunt de regles que inclou tant les de la gramàtica i els altres nivells de la descripció lingüística (lèxic, fonètica, semàntica) com les regles d'ús de la llengua, relacionades amb el context socio-històric i cultural en què té lloc la comunicació.


En paraules de D. Hymes "La competència comunicativa es relaciona amb saber «quan parlar, quan no, i de què parlar, amb qui, quan, on, de quina manera», és a dir, es tracta de la capacitat de formar enunciats que no només siguin gramaticalment correctes sinó també socialment apropiats."

Els components de la competència comunicativa són els següents:

1. La competència LINGÜÍSTICA O GRAMATICAL: El domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).

2. La competència SOCIOLINGÜÍSTICA: Les regles socioculturals d'ús. Hem de tenir en compte els participants, el propòsit de la interacció i les normes i convencions.

3. La competència DISCURSIVA: L'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere.

4. La competència ESTRATÈGICA: L'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per a millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.

Els alumnes de primària hauran d'assolir les següents competències 

bàsiques:

1. LLEGIR: no només és saber interpretar lletres, sinó que també

comprendre el que diu a partir de la descodificació.

2. ESCRIURE: Es el procés a través del qual es produeix un text escrit

 significatiu. 

3. PARLAR: L'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a

dir, el llenguatge articulat.

4. ESCOLTAR: és comprendre un missatge a partir d'encendre un procés 

cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o d'un

discurs pronunciat oralment.

REFLEXIÓ

Penso que és indispensable que aquestes quatre competències s'assoleixen 

a tots els alumnes de primària, ja que cada una es vital per viure. Totes

quatre les fem servir al dia dia. Com a futurs mestres hem d'ensenyar als 

nostres alumnes a llegir, parlar, escriure i escoltar. Ja que serem un clar 

exemple per als nostres alumnes, és bàsic que sapiguem fer-nos entendre. 

AMPLIACIÓ

Per acabar, m'agradaria mostrar-vos un article de 
ACADÉMICA, comunidad digital de conocimiento on explica la importància 
de la lectura.

Saber leer, saber comprender…
La importancia del lenguaje se valora cada vez más en las sociedades modernas. Esto se debe a que no solo define al ser humano, sino que también facilita y perfecciona las relaciones humanas en sí y con el contexto que a éstas rodean.
L a lectura es el verdadero camino hacia el conocimiento y la libertad, ya que nos permite viajar por los caminos del tiempo y el espacio, así como también conocer y comprender las diferentes sociedades y sus culturas.
En los niños, la lectura no solo divierte y desarrolla su vocabulario, sino que incentiva su imaginación, aumenta el conocimiento académico y de la vida diaria, y le facilita la interacción con los demás integrantes de la sociedad.
En el documento “Hacia las Sociedades del Conocimiento” (Unesco, 2005) se plantea que a partir de una sociedad tan tecnologizada como la que vivimos, tanto la escritura como la contabilidad deben ser elementos omnipresentes e indispensables para la vida cotidiana y el ejercicio de la ciudadanía.
El dominio lector, la escritura y el cálculo elemental siguen siendo los objetivos primordiales para “Aprender a Aprender” e ir desarrollándonos cada vez más como seres autónomos, y no dependientes de cualquier gobierno o ideología de turno.

Importancia de la Lectura.

Podemos decir que la Lectura es el medio más eficaz para la adquisición de conocimientos ya que enriquecen nuestra visión de la realidad, intensifica nuestro pensamiento lógico y creativo, y facilita la capacidad de expresión.
Cumple un papel fundamental en el incremento de nuestra capacidad intelectual y por lo tanto, de nuestro desarrollo como ser humano independiente.
Leer equivale a pensar, así como saber leer significa tener la capacidad de identificar las ideas básicas de un texto, captar los detalles más relevantes y brindar un juicio crítico sobre lo que se está leyendo.
En definitiva leer implica razonar, crear, soñar y convertirnos en seres cada vez más tolerantes y respetuosos de las diferencias de los demás, consiste en aprender a observar la sociedad desde un nuevo punto de vista mucho más objetivo, alejándonos de prejuicios e ideas contradictorias a la realidad.
¡Lea, Lea… y siga leyendo!
Desarrollar el gusto por la lectura, así como incentivar a las personas que nos rodean hacia la lectura debe ser un reto que debemos plantearnos cada uno de nosotros.
Las sociedades democráticas en que vivimos exigen cada vez más ciudadanos pensantes y libres de ideas arcaicas y peligrosas que podrían perjudicar su buen funcionamiento.
Debemos hacer de la lectura un hábito permanente, convertir el acto de leer en un momento placentero, gratificante y compartido.
Indiscutiblemente no saber leer en la sociedad tecnologizada en que vivimos solo puede conducirnos a una exclusión social, cultural, política y económica; o lo que es peor, a un destierro absoluto de los principales ámbitos en que se mueven la mayoría de los miembros de la sociedad de la que formamos parte.
Si queremos ser los dueños de las Nuevas Tecnologías y no solo sus esclavos, solo nos queda un camino: Aprender a leer y a comprender aquello que hemos leído.
Ese, es el principal desafío que todos tenemos actualmente.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Com parlar bé en públic és un llibre escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat l'any 2010, aquest tracta de donar consells i eines per tal d'ajudar-nos a l'hora de parlar bé en públic. Aquest llibre ajudarà a ser un bon orador, a perdre la por, a tenir una bona tècnica, i molts recursos per a preparar-se bé el discurs.













Després de la lectura d'aquest llibre vam extreure un decàleg de les idees més importants que diu aquest llibre.

1. Hem de portar un guió preparat
2. La importància del llenguatge no-verbal: la mirada, els gestos...
3. La importància de l'humor
4. Tenir en compte a qui va dirigit el discurs
5.  Estructurar el discurs: introducció, desenvolupament i conclusions
6. Suports visuals: prezi o power point
7. Interacció amb el públic
8. Espontaneïtat
9. Ha de ser clar i entenedor
10. Importància de les pauses i els silencis


Després d'aquest gran activitat de posar en comú el que creiem més important, vam intentar posar en marxa aquestes tècniques de cara a les exposicions següents, una d'elles va ser la recitació del poema. Jo he escollit "Perquè l'entonis amb compassiu amor" de Salvador Espriu:

Que no sigui, però, la cançó de l'odi,

nascuda de la injusta i llarga humiliació.

Ara em despengen uns dits piadosos

de les forques senyorials de la paraula,

i cau a poc a poc la clara pluja

en aquesta terra nostra de pobres sembrats.

Oblido dolçament les ones i les hores,

i la por de morir m'esdevé una tranquil.la

mirada de caminant molt cansat a la porta

de l'hostal silenciós i càlid de la nit.

Enllà quedava la remor de les amples aigües,

em criden al repòs del profund desert,

el meu maligne nombre se salva en la unitat

REFLEXIÓ

La veritat es que aquest llibre m'ha ajudat moltíssim, sempre he tingut molta por i vergonya a fer les exposicions orals, em poso molt nerviosa, tremolo, i em quedo en blanc. Ara gràcies a aquest llibre conec un seguit de trucs per afrontar aquestes pors que em venen alhora de parlar en públic. Espero d'aquí a més endavant poder anar perdent la por i fer les exposicions sense cap problema. De moment exposició rere exposició vaig anant més tranquil·la i sé que algun dia em desapareixerà o seràn mínims aquests nervis alhora de parlar.


AMPLIACIÓ

Per acabar, us mostraré un video de l'exercici de Comunicació a càrrec de la Sra. Itziar Añibarro.  Inclòs a l'Entrenador d'Habilitats Directives que trobareu a http://www.diba.cat/

LES DESCRIPCIONS

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

A l'assignatura de COED hem treballat les descripcions d'una manera diferent, més original, creativa i divertida, a partir de diferents registres.

Primerament, vam escoltar un seguit de cançons i vam haver d'escriure diferents adjectius o paraules que ens transmetíen aquelles cançons.

Les caçons van ser aquestes: 

1. El gripau blau babau: Vam extreure els adjectius següents; egoista, orgullós, cregut i materialista. Vam reflexionar que aquest gripau es va quedar sol i ningú volia estar amb ell ja que era molt cregut

2. Lila: vam descriure a aquesta noia com una noia amb molta personalitat lliure i sobre tot molt fràgil.

3. El gato perez: Vam descriure aquest personatge com a fals, orgullós i rencorós.

4. Com un puny: vam descriure el sentiment d'anyorança cap a algú i el "tempus fugit".

5. Nit de Sant Joan: vam descriure l'alegria per l'arribada de l'estiu, la màgia de la nit de Sant Joan.

Després vam treballar la descripció amb les exposicions de Qui ets, tu? Cada persona havia d'escollir a un altre i descrivint-la mitjançant una fotografia. 

Jo vaig escollir a la Marta Moll ja que penso que és una noia petitona però amb un gran cor dins, és molt bona persona i sempre està disposada a ajudar als altres. Aquest va ser el meu muntatge:

REFLEXIÓ

Fer aquestes dos activitats per a treballar les descripcions han estat molt divertides, dinàmiques i motivadores. Penso que el fet de treballar les descripcions amb cançons és una manera de fixar-te amb les lletres de les cançons i ens donarem compte de la màgia que amaguen moltes cançons amb la seva lletra.

L'exposició de Qui ets, tu? Va ser una gran oportunitat per treure la creativitat que portem tots dins, i poder-la disfrutar fent un treball tant maco com tots els que van sortir.

AMPLIACIÓ

Per acabar us posaré textualment una entrada del blog XTEC de lengua y literatura, que ens diu com podem treballar les descripcions a primària.

Uno de los tipos de textos con los que se inician los alumnos en la escritura es la descripción. Tan sencillo como observar y explicar con palabras lo que vemos de tal manera que quien pueda leernos o escucharnos entienda o imagine qué ó cómo es el lugar o el objeto que estamos describiendo. La descripción en primaria: es necesario que los alumnos adquieran este hábito de observación y transformación en palabras con el que se fija su atención y se les exige que se centren. Es por otro lado una buena forma de explicar el valor de los adjetivos como palabras con las que modelamos las cosas y las captamos y comprendemos. Por tanto nombre y adjetivo están en la base lingüística del trabajo que hacemos cuando se hace en clase una descripción. Aprovecha los materiales que te aportamos.

LES DIFERÈNCIES ENTRE EL CODI ORAL I L'ESCRIT

Vam dedicar una sessió de COED per a estudiar les diferències entre el codi oral i el codi escrit. 
creat una taula comparativa per tal que sigui més comprensible les diferències entre els dos codis.

  

CODI ORAL	CODI ESCRIT
Canal auditiu	Canal visual
El receptor percep successivament els diversos signes de text	El receptor percep simultàniament els signes de text
Comunicació espontània (podem rectificar però no esborrar)	Comunicació elaborada (podem corregir i refer el text)
Comunicació immediata	Comunicació diferida i duradora en el temps i en l’espai
Ús de molts codis no verbals. 65% importància, en la transmissió de informació, codis no verbals respecte 35% codis verbals	Ús de pocs codis no verbals, simplement la textura del suport, la disposició del text en l’espai, etc…
Interacció entre subjectes	No interacció
Importància context extralingüístic	Context no impotant

REFLEXIÓ
Penso que és molt important treballar els dos codis, tant l'oral com l'escrit, per igual i donar-los la mateixa importància. A l'esocla, normalment treballem més l'escrit i a l'oral li donem poca importància però és primordial aprendre a parlar bé i penso que s'hauria d'avaluar a l'igual que la comunicació a nivell escrit.

AMPLIACIÓ

Per acabar aquesta entrada m'agradaria mostrar-vos una entrada del blog Paideia: blog de la biblioteca de educación de la universidad de Sevilla en que explica la importància de la comunicació oral i el paper de l'escola.

Entre las necesidades y capacidades fundamentales del ser humano está la de comunicarse oralmente. Esta necesidad es inherente tanto a adultos como a niños. Por eso es importante incluir la enseñanza del lenguaje en los curricula escolares, desde las primeras etapas, como es el Preescolar, ya que con ello estamos estimulando su capacidad comunicativa. Los planes de estudio en España prevén seis grandes bloques de comunicación en la Educación Infantil (o preescolar) y entre ellos destaca “el desarrollo de la capacidad comunicativa en diferentes códigos, así como el desarrollo de formas personales y creativas de expresión”. También se prevé la capacidad de representación mediante el juego, el lenguaje, la música, la expresión plástica, la corporal y la matemática. De todos estos medios de representación y comunicación, el más importante es el lenguaje, que es el que permite más eficientemente la comunicación : es el medio que menos ambigüedades produce a la hora de transmitir ideas o sentimientos, evitando malentendidos : el lenguaje permite sistemas de codificación compleja, que permiten crear modelos sobre la realidad (realidad cultural) y establecer el entendimiento entre individuos que comparten una misma Weltanschauung, una misma visión del mundo.

Puesto que la lengua es el fenómeno comunicacional más complejo y exclusivamente humano, el desarrollo del lenguaje ha de tener un tratamiento especial en la escuela. El lenguaje oral es no sólo instrumento de comunicación, sino también, claro está, de socialización, (especialmente en los 6 primeros años de vida) al posibilitar una comunicación fluida y casi inequívoca. Ya veíamos en el artículo anterior cómo el bebé se inicia en el lenguaje ya en los primeros contactos con la madre y su entorno. El Diseño Curricular Base explica como objetivos generales del lenguaje oral “que en este ciclo – E. Infantil – se pretende que el niño pueda utilizarlo como instrumento de comunicación en diversas situaciones y contextos, con interlocutores variados, y para expresar diferentes intenciones”. Asimismo se debe favorecer el lenguaje oral, que habrá de ser trabajado en todos sus componentes. Habrá que estimular al niño a narrar y a “participar en conversaciones colectivas o diálogos”. También deberán familiarizarse con la tradición oral, su primera incursión en la cultura verbal.

Podemos concluir que :

La escuela, para favorecer la comunicación oral en el niño, debe ofrecerle seguridad y confianza, ya que está demostrado que el entorno social y afectivo puede estimular o abortar, según los casos, el desarrollo apropiado y rico del lenguaje.

Para desarrollar el lenguaje el niño ha de satisfacer su necesidad innata de comunicación oral, también con los adultos. Es necesario que los educadores presten atención a lo que el niño dice y estimular su participación oral en las clases

Se debe comenzar a desarrollar en el niño la comunicación contextual, que supone que el sujeto ha de saber describir situaciones de manera completa, de manera que el interlocutor pueda entenderla.

Se debe ofrecer a los niños la posibilidad de jugar con el lenguaje, ya que la edad de la primera etapa escolar es una edad fundamentalmente lúdica

Por fin, “hay que contextualizar las actividades en situaciones, tanto reales como imaginarias, que actuarán como marcos para la observación y la discusión como acompañamiento de la experiencia”.

Benvinguts!

Hola a tots!  sóc l'Anna Peralta tinc 18 anys i estic estudiant educació primària a blanquerna. En aquest blog us explicaré els temes més importants que hem fet a classe, tant a GITIC com a COED, espero que us agradi

A continuació us deixo un petit video de "ElHormiguero". Cada setmana estrenen un video de càmeres ocultes a nens, on els hi fan coses màgiques i impossibles, és clar, com són nens s'ho creuen tot i al·lucinen amb el que veuen.




Us deixo el link per si voleu veure la resta de videos de càmeres ocultes als nens: http://www.antena3.com/programas/el-hormiguero/secciones/camara-oculta-jandro/