dijous, 28 de novembre del 2013

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC




Com parlar bé en públic és un llibre escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat l'any 2010, aquest tracta de donar consells i eines per tal d'ajudar-nos a l'hora de parlar bé en públic. Aquest llibre ajudarà a ser un bon orador, a perdre la por, a tenir una bona tècnica, i molts recursos per a preparar-se bé el discurs.













Després de la lectura d'aquest llibre vam extreure un decàleg de les idees més importants que diu aquest llibre.

1. Hem de portar un guió preparat
2. La importància del llenguatge no-verbal: la mirada, els gestos...
3. La importància de l'humor
4. Tenir en compte a qui va dirigit el discurs
5.  Estructurar el discurs: introducció, desenvolupament i conclusions
6. Suports visuals: prezi o power point
7. Interacció amb el públic
8. Espontaneïtat
9. Ha de ser clar i entenedor
10. Importància de les pauses i els silencis


Després d'aquest gran activitat de posar en comú el que creiem més important, vam intentar posar en marxa aquestes tècniques de cara a les exposicions següents, una d'elles va ser la recitació del poema. Jo he escollit "Perquè l'entonis amb compassiu amor" de Salvador Espriu:


Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat




REFLEXIÓ

La veritat es que aquest llibre m'ha ajudat moltíssim, sempre he tingut molta por i vergonya a fer les exposicions orals, em poso molt nerviosa, tremolo, i em quedo en blanc. Ara gràcies a aquest llibre conec un seguit de trucs per afrontar aquestes pors que em venen alhora de parlar en públic. Espero d'aquí a més endavant poder anar perdent la por i fer les exposicions sense cap problema. De moment exposició rere exposició vaig anant més tranquil·la i sé que algun dia em desapareixerà o seràn mínims aquests nervis alhora de parlar.


AMPLIACIÓ

Per acabar, us mostraré un video de l'exercici de Comunicació a càrrec de la Sra. Itziar Añibarro.  Inclòs a l'Entrenador d'Habilitats Directives que trobareu a http://www.diba.cat/


LES DESCRIPCIONS

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

A l'assignatura de COED hem treballat les descripcions d'una manera diferent, més original, creativa i divertida, a partir de diferents registres.

Primerament, vam escoltar un seguit de cançons i vam haver d'escriure diferents adjectius o paraules que ens transmetíen aquelles cançons.
Les caçons van ser aquestes: 

1. El gripau blau babau: Vam extreure els adjectius següents; egoista, orgullós, cregut i materialista. Vam reflexionar que aquest gripau es va quedar sol i ningú volia estar amb ell ja que era molt cregut


2. Lila: vam descriure a aquesta noia com una noia amb molta personalitat lliure i sobre tot molt fràgil.


3. El gato perez: Vam descriure aquest personatge com a fals, orgullós i rencorós.




4. Com un puny: vam descriure el sentiment d'anyorança cap a algú i el "tempus fugit".


5. Nit de Sant Joan: vam descriure l'alegria per l'arribada de l'estiu, la màgia de la nit de Sant Joan.




Després vam treballar la descripció amb les exposicions de Qui ets, tu? Cada persona havia d'escollir a un altre i descrivint-la mitjançant una fotografia. 
Jo vaig escollir a la Marta Moll ja que penso que és una noia petitona però amb un gran cor dins, és molt bona persona i sempre està disposada a ajudar als altres. Aquest va ser el meu muntatge:



REFLEXIÓ

Fer aquestes dos activitats per a treballar les descripcions han estat molt divertides, dinàmiques i motivadores. Penso que el fet de treballar les descripcions amb cançons és una manera de fixar-te amb les lletres de les cançons i ens donarem compte de la màgia que amaguen moltes cançons amb la seva lletra.
L'exposició de Qui ets, tu? Va ser una gran oportunitat per treure la creativitat que portem tots dins, i poder-la disfrutar fent un treball tant maco com tots els que van sortir.



AMPLIACIÓ

Per acabar us posaré textualment una entrada del blog XTEC de lengua y literatura, que ens diu com podem treballar les descripcions a primària.

Uno de los tipos de textos con los que se inician los alumnos en la escritura es la descripción. Tan sencillo como observar y explicar con palabras lo que vemos de tal manera que quien pueda leernos o escucharnos entienda o imagine qué ó cómo es el lugar o el objeto que estamos describiendo. La descripción en primaria: es necesario que los alumnos adquieran este hábito de observación y transformación en palabras con el que se fija su atención y se les exige que se centren. Es por otro lado una buena forma de explicar el valor de los adjetivos como palabras con las que modelamos las cosas y las captamos y comprendemos. Por tanto nombre y adjetivo están en la base lingüística del trabajo que hacemos cuando se hace en clase una descripción. Aprovecha los materiales que te aportamos.










PREZI

DESCRIPCIÓ

El prezi és un programa que permet fer presentacions on-line. La presentació no està dividida per diapositives sinó que funciona a partir d'uns plans o marcs numerats els quals a través d'un zoom ens son presentats. Aquest programa ens permet inserir imatges i vídeos i finalment, podem editar un prezi en grup.




REFLEXIÓ

El prezi és un programa que no coneixia fins a principis d'aquest curs, i tant de bo hagués sabut l'existència del prezi abans per a fer les meves presentacions. Hem fet servir aquest programa en quasi tots els treballs aquest semestre i penso que és una eina molt útil per a fer presentacions més motivants i creatives.





AMPLIACIÓ
Per acabar aquesta entrada m'agradaria ensenyar-vos el treball  fet per l'Andrea Alcántara i per mi, sobre les pors en els nens més petits i possibles solucions per fer-les front.

dimecres, 27 de novembre del 2013

LES DIFERÈNCIES ENTRE EL CODI ORAL I L'ESCRIT

Vam dedicar una sessió de COED per a estudiar les diferències entre el codi oral i el codi escrit. 
creat una taula comparativa per tal que sigui més comprensible les diferències entre els dos codis.

  
CODI ORAL
CODI ESCRIT
Canal auditiu
Canal visual
El receptor percep successivament els diversos signes de text
El receptor percep simultàniament els signes de text
Comunicació espontània (podem rectificar però no esborrar)
Comunicació elaborada (podem corregir i refer el text)
Comunicació immediata
Comunicació diferida i duradora en el temps i en l’espai
Ús de molts codis no verbals.
65% importància, en la transmissió de informació, codis no verbals respecte 35% codis verbals
Ús de pocs codis no verbals, simplement la textura del suport, la disposició del text en l’espai, etc…
Interacció entre subjectes
No interacció
Importància context extralingüístic
Context no impotant

REFLEXIÓ
Penso que és molt important treballar els dos codis, tant l'oral com l'escrit, per igual i donar-los la mateixa importància. A l'esocla, normalment treballem més l'escrit i a l'oral li donem poca importància però és primordial aprendre a parlar bé i penso que s'hauria d'avaluar a l'igual que la comunicació a nivell escrit.


AMPLIACIÓ
Per acabar aquesta entrada m'agradaria mostrar-vos una entrada del blog Paideia: blog de la biblioteca de educación de la universidad de Sevilla en que explica la importància de la comunicació oral i el paper de l'escola.



Entre las necesidades y capacidades fundamentales del ser humano está la de comunicarse oralmente. Esta necesidad es inherente tanto a adultos como a niños. Por eso es importante incluir la enseñanza del lenguaje en los curricula escolares, desde las primeras etapas, como es el Preescolar, ya que con ello estamos estimulando su capacidad comunicativa. Los planes de estudio en España prevén seis grandes bloques de comunicación en la Educación Infantil (o preescolar) y entre ellos destaca “el desarrollo de la capacidad comunicativa en diferentes códigos, así como el desarrollo de formas personales y creativas de expresión”. También se prevé la capacidad de representación mediante el juego, el lenguaje, la música, la expresión plástica, la corporal y la matemática. De todos estos medios de representación y comunicación, el más importante es el lenguaje, que es el que permite más eficientemente la comunicación : es el medio que menos ambigüedades produce a la hora de transmitir ideas o sentimientos, evitando malentendidos : el lenguaje permite sistemas de codificación compleja, que permiten crear modelos sobre la realidad (realidad cultural) y establecer el entendimiento entre individuos que comparten una misma Weltanschauung, una misma visión del mundo.

Puesto que la lengua es el fenómeno comunicacional más complejo y exclusivamente humano, el desarrollo del lenguaje ha de tener un tratamiento especial en la escuela. El lenguaje oral es no sólo instrumento de comunicación, sino también, claro está, de socialización, (especialmente en los 6 primeros años de vida) al posibilitar una comunicación fluida y casi inequívoca. Ya veíamos en el artículo anterior cómo el bebé se inicia en el lenguaje ya en los primeros contactos con la madre y su entorno. El Diseño Curricular Base explica como objetivos generales del lenguaje oral “que en este ciclo – E. Infantil – se pretende que el niño pueda utilizarlo como instrumento de comunicación en diversas situaciones y contextos, con interlocutores variados, y para expresar diferentes intenciones”. Asimismo se debe favorecer el lenguaje oral, que habrá de ser trabajado en todos sus componentes. Habrá que estimular al niño a narrar y a “participar en conversaciones colectivas o diálogos”. También deberán familiarizarse con la tradición oral, su primera incursión en la cultura verbal.

Podemos concluir que :

La escuela, para favorecer la comunicación oral en el niño, debe ofrecerle seguridad y confianza, ya que está demostrado que el entorno social y afectivo puede estimular o abortar, según los casos, el desarrollo apropiado y rico del lenguaje.

Para desarrollar el lenguaje el niño ha de satisfacer su necesidad innata de comunicación oral, también con los adultos. Es necesario que los educadores presten atención a lo que el niño dice y estimular su participación oral en las clases

Se debe comenzar a desarrollar en el niño la comunicación contextual, que supone que el sujeto ha de saber describir situaciones de manera completa, de manera que el interlocutor pueda entenderla.

Se debe ofrecer a los niños la posibilidad de jugar con el lenguaje, ya que la edad de la primera etapa escolar es una edad fundamentalmente lúdica

Por fin, “hay que contextualizar las actividades en situaciones, tanto reales como imaginarias, que actuarán como marcos para la observación y la discusión como acompañamiento de la experiencia”.



dissabte, 16 de novembre del 2013



CONFERÈNCIA SOBRE LES TECNOLOGIES A LES AULES

Actualment a moltes escoles s'utilitzen les noves tecnologies per a explicar gairebé tot el temari a les classes, però no fa pas gaire, a les aules s'utilitzava llibres, llibretes, bolígrafs... Aquest canvi de passar de pissarres de guix a pissarres digitals, i en molts casos, de llibres i llibretes a ordinadors, ha suposat un repte de cara a moltes escoles.

Les noves tecnologies, en molts casos, ens faciliten moltes coses però ens poden causar certs problemes. La PDI disposa d'un ordinador, d'un projector i d'un taulell tàctil, que permet interactuar directament sense utilitzar l'ordinador. El problema és que aquesta interacció no sempre és bona, ja que no sempre facilita l'aprenentatge perquè només treballa aquella persona que està fent servir l'ordinador; el mestre, per tant l'alumne també ha d'estar interectuant per tal que aprengui.

Els ipads a Educació infantil i Educació primària:

Fa 10 mesos es va posar es va marxa un projecte que consistia en introduir els PDI i ipads a les escoles. Es pot demostrar que amb aquestes noves tecnologies els alumnes es motiven més a l'hora d'aprendre qualsevol cosa, ja que al ser una interacció entre l'alumne i l'ordinador, per a ells es més divertit, i és més fàcil l'aprenentatge (encara que no es donin compte)

Es van repartir ipads a mestres per tal de facilitar-li's la feina: les avaluacions, la gestió de l'agenda compartida, la plataforma digital...Es pot dir clarament que va ser una inversió de temps i esforç.

4 mesos més van repartir un ipad a cada alumne a primària amb una finalitat d'eina de treball de racons, és a dir, tres cops a la setmana la classe es dividirà en grup on cada un treballarà diferents temes. Sembla que els nens juguin, i no treballin, però darrera aquest "joc" hi trobem una finalitat educativa, on els nens aprenen més que amb fitxes al davant, ja que al ser una activitat dinàmica, diferent i divertida els nens es motiven més i aprenen més.

Els ipads també donen suport a moltes matèries com música, matemàtiques, català, ciències...

S'ha de tenir en compte que aquest projecte és molt recent, però tot i així esta donant molt bons resultats, i que per als nens es una manera divertida d'aprendre.

Per acabar, podríem dir que aquest projecte, tot i ser molt nou i costós, es un projecte molt útil per als nens, i esperem que més endavant totes les escoles tinguin aquest mètode, per tal que tots els nens puguin disfrutar i aprendre més amb aquestes noves tecnologies